En aquest últim capítol, els polseres s'han d'enfrontar a les seves pors. El Roc s’arrisca i lluita contra la seva gran por. Es troba amb el senyor Benito i l’ajuda a superar-la. I allà estan els seus amics esperant que torni. I és un bon moment quan la mare treu les polseres de sobre el seu fill i es troba el Roc amb els ulls totalment oberts. El Lleó lluita contra els seus sentiments, contra el que sent i el que ha de sentir... Lluita en contra que l’estimin sabent que pot morir-se. I el Jordi també s’arrisca, tornarà al carrer, tornarà a la vida real i, tal com ell diu, no és fàcil no tenir cama a la vida real. Trobarà amics que no l’han vingut a veure, coses que no podrà fer, gent que se’l mirarà de manera estranya... Quan arriba el final els polseres s’han d’acomiadar. Al Lleó no li agraden les despedides, però acaba anant-hi. Tots es despedeixen amb una abraçada i la Cris, amb un petó al Lleó. I li diu: “potser una altra vegada”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada